dimecres, 27 d’abril del 2011
LLORO GRIS AFRICÀ
Cures del lloro gris africà. Aquest lloro originari del centre i oestd'Àfrica són lloros de color gris cendra, amb les vores blanques entot el cos que són més distintives al cap. Ells tenen una cua petita icurta amb un dring de vermell intens en ells. Els lloros grisosafricans tenen un bec curt, fort i negre. Els seus ulls poden ser de color groc o vermell. Tenen els peus de color gris fosc amb ungles de negre.
El sexe d'aquestes espècies no és fàcilment determinable, llevatque es consulti a un expert. Per mantenir a aquesta espècie hemde ser curosos pel que fa a la seva alimentació. El lloro del nadó(2-3 mesos d'edat) ha de ser alimentat amb un aliment especial que costen ni més ni menys € 80, això nomésen l'etapa més jove, fins que compleix dos o tres anys d'edat.
TARÀNTULES
Tot i que les taràntules són grans i d'aspecte no gaire amable, cada vegada més s'utilitzen avui en dia com a mascotes. Malgratla seva temible aparença, són mascotes suaus i tranquil si lesproveeix d'un hàbitat i cura adequada per a aquestes mascotes.
Les taràntules tenen dues seccions, una l'abdomen, i l'altra elcefalotòrax. El cefalotòrax té el sistema nerviós de l'aranya, tambéels ulls, la boca i els temibles ullals. L'abdomen és pelut, algunesespècies té pèls que llancen a manera de dards quan se sentenamenaçades.
Les taràntules tenen dues seccions, una l'abdomen, i l'altra elcefalotòrax. El cefalotòrax té el sistema nerviós de l'aranya, tambéels ulls, la boca i els temibles ullals. L'abdomen és pelut, algunesespècies té pèls que llancen a manera de dards quan se sentenamenaçades.
Hàbitat i alimentació aconsellada:
Primer hem de conèixer molt bé que mena de taràntula tenim, perconèixer el seu comportament. Hi ha taràntules agressives ambpotent verí, que si no aconseguim veure-la per decorar moltl'hàbitat, correrem el risc de ser picats.
Primer hem de conèixer molt bé que mena de taràntula tenim, perconèixer el seu comportament. Hi ha taràntules agressives ambpotent verí, que si no aconseguim veure-la per decorar moltl'hàbitat, correrem el risc de ser picats.
dissabte, 16 d’abril del 2011
Una serp pitó de cap negre
Una serp pitó de cap negre, de gairebé dos metres de llarg, va aparèixer en el bany d'una família australiana, en un desè pis.
Aquesta serp no és verinosa, i va haver de ser rescatada per un expert en aquesta classe d'animals, després de rebre la trucada dels habitants del lloc, que es van portar un bon esglai quan es van trobar amb aquest animal sortint d'allí…
El que és realment curiós és que ningú a l'edifici semblava ser l'amo de la serp, el bany manca de finestres, per la qual cosa no consideren la possibilitat que hagi entrat pel sanitari. Suposen que l'animal estava en les canonades de l'edifici, però no poden establir per quant temps ha estat aquí.
Aquesta serp no és verinosa, i va haver de ser rescatada per un expert en aquesta classe d'animals, després de rebre la trucada dels habitants del lloc, que es van portar un bon esglai quan es van trobar amb aquest animal sortint d'allí…
El que és realment curiós és que ningú a l'edifici semblava ser l'amo de la serp, el bany manca de finestres, per la qual cosa no consideren la possibilitat que hagi entrat pel sanitari. Suposen que l'animal estava en les canonades de l'edifici, però no poden establir per quant temps ha estat aquí.
divendres, 15 d’abril del 2011
Conill Angora
Conill Angora: segurament hauràs sentit parlar del gat angora, la bella raça caracteritzada pel seu pelatge abundant i mullido. Pel que sembla, el conill que porta el mateix nom també es va originar a Turquia, cap a mitjan segle 18. Després va ser portat a Europa, i en països com França i Anglaterra es van fixar les característiques que avui ho defineixen.
Hi ha quatre varietats de conill Angora: angora anglès, angora francès, angora geganta i angora setí. I en tots ells, el magnífic i benvolgut pèl, que s'utilitza en la indústria tèxtil per a la confecció de costoses peces d'abric.
Tarsero fantasma
Tarsero fantasma: són originaris d'Indonèsia, Borneo i Illes Filipines, els tarseros fantasmes són petits mamífers de poc més de deu centímetres de llarg, cridaners pels seus grans ulls que els permeten veure en la foscor.
D'hàbits nocturns, aquests animalets que semblen de pel·lícula de ciència ficció són molt socials i viuen en els arbres. Els agrada subjectar-se de les branques amb susmanosy peus, les terminacions dels quals funcionen com a adhesius i els ajuden a mantenir-se ben agarrats.
Les particularitats dels ulls del tarsero fantasma són tan especials com les seves dimensions: no es mouen cap als costats, fent que l'animal hagi de girar tot el seu cap cap a les laterals; i la llum no se'ls reflecteix, fent que fotografiar-los o filmar-los durant la nit sigui una tasca pràcticament impossible.
Els tarseros fantasmes -que desafortunadament corren perill d'extinció- són carnívors; s'alimenten d'insectes, llangardaixos i aranyes,fàcilment capturats gràcies al seu poderós sentit de l'oïda i -per descomptat- a la seva privilegiada visió.
D'hàbits nocturns, aquests animalets que semblen de pel·lícula de ciència ficció són molt socials i viuen en els arbres. Els agrada subjectar-se de les branques amb susmanosy peus, les terminacions dels quals funcionen com a adhesius i els ajuden a mantenir-se ben agarrats.
Les particularitats dels ulls del tarsero fantasma són tan especials com les seves dimensions: no es mouen cap als costats, fent que l'animal hagi de girar tot el seu cap cap a les laterals; i la llum no se'ls reflecteix, fent que fotografiar-los o filmar-los durant la nit sigui una tasca pràcticament impossible.
Els tarseros fantasmes -que desafortunadament corren perill d'extinció- són carnívors; s'alimenten d'insectes, llangardaixos i aranyes,fàcilment capturats gràcies al seu poderós sentit de l'oïda i -per descomptat- a la seva privilegiada visió.
dimecres, 13 d’abril del 2011
Xinxilles
Les xinxilles (Chinchilla) són petits rosegadors nocturns de mida mitjana, que pertanyen a la família dels xinxíl·lids i són parents propers de les viscatxes. Són originàries de la serralada dels Andes, a Sud-amèrica. El gènere Chinchilla agrupa dues espècies salvatges i una varietat domèstica sorgida del creuament de les salvatges. Les xinxilles no domesticades es troben en perill d'extinció, en part a causa de la caça il·legal que se'n fa malgrat la implementació de mesures de protecció.
Les xinxilles són animals nocturns amb grans ulls negres, orelles amb les bul·les timpàniques ben desenvolupades i llargs bigotis que els permeten orientar-se entre les roques en la foscor. Tenen un pelatge particularment espès que limita l'evaporació a regions on la temperatura varia molt de la nit al dia. Mentre que, en els humans, cada fol·licle pilós porta un únic pèl, en les xinxilles, cadascun en porta més de cinquanta.
Es tracta del pelatge més espès de totes les espècies terrestres, amb 20.000 pèls per centímetre quadrat. Al seu hàbitat àrid, les xinxilles fan el niu a cavitats i entre arbustos espinosos, i cuiden el pelatge banyant-se en pols volcànica.
Gràcies a una dentadura en constant creixement i un sistema digestiu adaptat (amb el cec i un còlon particularment desenvolupats i favorables a la flora bacteriana), les xinxilles poden tolerar la seva dieta, molt rica en fibres. Al contrari del que diu un mite ben estès, fins i tot dins de la comunitat científica, la xinxilla no és cecòtrofa: no reingereix habitualment els seus excrements, sinó que només seria un copròfag condicional.
Les xinxilles beuen aigua de la rosada i mengen aliments variats que agafen amb les potes anteriors, que són prènsils. La seva dieta és principalment vegetariana (herba, cactus, fruites, etc.) Es mengen qualsevol vegetal comestible, però a vegades també poden consumir insectes. Això representa una adaptació a les estacions i períodes secs.
Les xinxilles poden viure uns deu anys en estat natural i vint anys o més en captivitat. La xinxilla més vella coneguda tenia vint-i-set anys a data del 2008. Les xinxilles es reprodueixen lentament en comparació amb altres rosegadors. Assoleixen la maduresa sexual a l'edat de vuit mesos i les femelles tenen una mitjana de dues ventrades per any, generalment amb dues cries per ventrada. Les cries neixen després d'un període de gestació d'almenys 110 dies, amb el cos cobert de pèl i els ulls oberts.
Les xinxilles són animals nocturns amb grans ulls negres, orelles amb les bul·les timpàniques ben desenvolupades i llargs bigotis que els permeten orientar-se entre les roques en la foscor. Tenen un pelatge particularment espès que limita l'evaporació a regions on la temperatura varia molt de la nit al dia. Mentre que, en els humans, cada fol·licle pilós porta un únic pèl, en les xinxilles, cadascun en porta més de cinquanta.Es tracta del pelatge més espès de totes les espècies terrestres, amb 20.000 pèls per centímetre quadrat. Al seu hàbitat àrid, les xinxilles fan el niu a cavitats i entre arbustos espinosos, i cuiden el pelatge banyant-se en pols volcànica.
Gràcies a una dentadura en constant creixement i un sistema digestiu adaptat (amb el cec i un còlon particularment desenvolupats i favorables a la flora bacteriana), les xinxilles poden tolerar la seva dieta, molt rica en fibres. Al contrari del que diu un mite ben estès, fins i tot dins de la comunitat científica, la xinxilla no és cecòtrofa: no reingereix habitualment els seus excrements, sinó que només seria un copròfag condicional.Les xinxilles beuen aigua de la rosada i mengen aliments variats que agafen amb les potes anteriors, que són prènsils. La seva dieta és principalment vegetariana (herba, cactus, fruites, etc.) Es mengen qualsevol vegetal comestible, però a vegades també poden consumir insectes. Això representa una adaptació a les estacions i períodes secs.
Les xinxilles poden viure uns deu anys en estat natural i vint anys o més en captivitat. La xinxilla més vella coneguda tenia vint-i-set anys a data del 2008. Les xinxilles es reprodueixen lentament en comparació amb altres rosegadors. Assoleixen la maduresa sexual a l'edat de vuit mesos i les femelles tenen una mitjana de dues ventrades per any, generalment amb dues cries per ventrada. Les cries neixen després d'un període de gestació d'almenys 110 dies, amb el cos cobert de pèl i els ulls oberts.
dilluns, 4 d’abril del 2011
Música
Carlos Jean-Lead the way:
El fill de Julia i Jean Robert -conegut com Daddy Jean- va formar a la fi dels 90 el grup Najwajean, al costat de la també cantant i actriu Najwa Nimri. El seu primer treball va ser No blood (1998), seguit de les bandes sonores d'Asfalt i Guerrers. Encara que en 2002 van publicar Selection, Jean llança en solitari Planet Jean dos anys abans, un disc dansi del que destaca Give em the 70's.
Jennifer Lopez-On the floor:
Jennifer Lynn Lopez (Bronx del Sud, Nova York, 24 de juliol de 1969[1] abreujat com J.Lo, és una actriu, cantant, ballarina, productora de discos, dissenyadora de moda. El seu pare era un especialista en ordinadors i la seva mare mestra de primària. Segons la revista econòmica Forbes ella és la persona d'origen llatinoamericà més rica de Hollywood i entre les cent més influents del grup ètnic anomenat "hipànic" segons la revista People en castellà.
El fill de Julia i Jean Robert -conegut com Daddy Jean- va formar a la fi dels 90 el grup Najwajean, al costat de la també cantant i actriu Najwa Nimri. El seu primer treball va ser No blood (1998), seguit de les bandes sonores d'Asfalt i Guerrers. Encara que en 2002 van publicar Selection, Jean llança en solitari Planet Jean dos anys abans, un disc dansi del que destaca Give em the 70's.
Jennifer Lopez-On the floor:
Jennifer Lynn Lopez (Bronx del Sud, Nova York, 24 de juliol de 1969[1] abreujat com J.Lo, és una actriu, cantant, ballarina, productora de discos, dissenyadora de moda. El seu pare era un especialista en ordinadors i la seva mare mestra de primària. Segons la revista econòmica Forbes ella és la persona d'origen llatinoamericà més rica de Hollywood i entre les cent més influents del grup ètnic anomenat "hipànic" segons la revista People en castellà.
David Guetta feat Rihanna-Who's That Chick?
David Guetta (París, 7 de novembre de 1967) és un DJ francés de música electrònica, especialitzat en produir música house. Als 13 anys va començar a barrejar els seus primers vinils. Amb 17 anys, va treballar com a DJ al Broad, llençant la seva carrera. Entre 1988 i 1990, va barrejar música house a la Radio Nova. També va treballar de Dj al Txanela, discoteca que freqüenta a l'estiu.
Robyn Rihanna Fenty, més coneguda com a Rihanna (20 de febrer de 1988) és una cantant barbadiana. La seva música té influències R&B, Reggae, Dancehall, i Dance. S'ha fet coneguda al voltant del món gràcies a èxits com "Pon De Replay", "S.O.S. (Rescue Me) "Unfaithful" i especialment "Umbrella". Actualment rau en San Diego, California.
Victor Magan - Love is a gamble
El nom d'aquest jove productor de Barcelona ja ha donat la volta al món com a productor i remixer. Nascut a Barcelona el 1982, Victor Magan, s'ha convertit en un dj i productor popular dins de la comunitat espanyola de música electrònica. Ha crescut en aquest camp de la mà del seu germà Juan Magan, ja desenvolupat un esperit de creació musical i investigació amb el seu propi estil el qual defineix la scogràfics M & T Records i Flashbeat Record seva personalitat artística. Propietari de dos segells dis, al més pur estil electrònic.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)